Com tots sabeu el curs escolar acaba aviat. I com no, nosaltres, els alumnes de segon d’Informació i documentació, també. Així doncs, aquests blog acaba. No perquè no hagi servit de res tot el què hem après, si no perquè això ha estat una empenta, una gran ajuda. On ara hem de ser nosaltres els primers interessats.
La meva vergonya fa que, de moment, comenci un blog diferent, qui sap si un dia m’ho repenso…
Gràcies per tot
Un troll d’Internet és un missatge o una altre forma de participació que busca intencionadament provocar reaccions. Ja sigui per divertir-se, per desviar les converses, per fer enfadar als participants, etc.
Podem detectar un troll quan vegem missatges d’un altre tema, quan es demana ajuda sobre temes concrets, amb un argument ofensiu,…
D’aquesta manera, el que volen i pretenen és: incitar tantes respostes com sigui possible i aconseguir l’atenció del màxim públic.
En definitiva, un troll d’Internet és el que sent plaer al començar una discòrdia a la xarxa, intenta iniciar discussions i ofendre a la gent. Els creadors de trolls segurament no tenen remordiments, ells poden fer crítiques de qualsevol cosa amb la consciencia tranquil·la. Semblar ser, que la única possible solució és evitar alimentar-los, per tant, ignorar-los. Ja que si contestem a un troll això portarà seguidament una discussió, segurament, fora del tema principal.
Mentre que un hoygan és quan algú escriu amb greus faltes d’ortografia ja sigui per un baix nivell cultural o de manera voluntària. També demanen coses impossibles com que se’ls faci un regal, o que se’ls deixi grans quantitats de diners,… Sembla ser, que aquest tipus d’esdeveniments els produeixen els hispanoamericans, i a la vegada escriuen en majúscula quan en els fòrums significa que dius les coses cridant.
Dos exemples, per fer-nos una mica més a l’idea:
Ben fàcil resulta crear, utilitzant Spell with flickr. Tan sols cal escriure el que desitgem i automàticament ens genera un codi en html que podem penjar al blog. Podem anar provant els resultats que genera i triar el que més ens agradi. Proveu-ho!
Avui, per fi, publiquem l’article d’aquestes setmanes. Hem tardat una mica més perquè hem fet novetat!! Un podcast, és a dir, un arxiu de so. L’hem realitzat a través d’Audacity, i amb el suport de Jamendo (d’on hem extret la cançó) i finalment l’hem publicat a Gcast.
Aquí us deixo les adreces dels blogs que comentem per si voleu consultar-les!!! Són interessants ja veureu.
El tema que tractem aquestes setmanes a classe no és aquest, però m’ha semblat interessant publicar aquesta notícia. D’aquesta manera, veiem un altre ús i exemple del que podem fer gràcies a Flickr (tema comentat al mes de febrer).
Una pàgina ens permet crear contes virtuals a partir de les imatges de Flickr. Per tant, podem fer els nostres propis esbossos, els pengem a Flickr, i llavors nosaltres mateixos escrivim el text. Genial!!
La notícia la he vist a la web “Vols llegir?“ A partir d’aquesta pàgina podeu veure diferents exemples.
Espero que us agradi i sigui d’utilitat.
Aquesta setmana toca comentar un altre servei, aquest cop és el torn de: LinkedIn. Per mi, és un servei una mica més complicat d’entendre. Ja sigui pel fet de que només disposa d’un únic idioma: l’anglès, o potser perquè el trobo més enrevessat. Tot i així intentaré exposar-lo de la millor manera possible.
LinkedIn ofereix una forma interessant de deixar constància de la teva experiència professional, ja que pots incloure les empreses on has treballat, els estudis realitzats, els càrrecs que has ocupat, projectes interessants per realitzar,… un veritable i complet currículum que potser vist per milers de persones i empreses. Aquestes poden fer recomanacions dels currículums en línia.
A la vegada, podem triar la url pel nostre currículum, tenint en compte que l’inici ha de ser: http://www.linkedin.com/in/.
També pots afegir-te a un grup o crear-ne un de nou, depenen de si hi ha gent amb gustos i curiositats similars a les teves.
Disposa d’un apartat de preguntes que pot respondre qualsevol membre de LinkedIn. I les cerques d’empreses, persones,… no presenten moltes restriccions, si no que són àmplies.
La conclusió que podem extreure de LinkedIn és que ens presenta un avantatge important, moure’ns millor per aquest món competitiu. Tenir en compte, però, un fet important, i és que hi ha contactes que es dediquen ha enviar peticions des de qualsevol part del món per tal d’aconseguir punts. Així, millor només agregar aquelles persones que coneixem.
Per cert, us deixo la pàgina del meu currículum per si teniu curiositat ;-P
Netvibes és un servei web que actua com un escriptori virtual personalitzat, segons la definició de la wikipedia. D’aquesta manera podem definir a Netvibes com un portal-pàgina d’inici personalitzable. Segurament ja n’haureu visitat d’altres ja sigui Pageflakes, Webwag, Google Ig , i/o Live. Doncs la idea és similar. Una pàgina d’inici on nosaltres podem escollir el contingut que hi volem, només amb el fet d’enregistrar-nos.El contingut de la nostra pàgina d’inici pot ser molt divers, això depèn dels gustos de cada persona. Nosaltres trobem diverses pestanyes ens les quals podem incloure-hi diferents temes com: jocs, el temps d’un lloc concret, un enllaç al correu electrònic, notícies del dia (a través de diaris com: El Mundo, El País, el AS,…), a blogs dels amics, entre moltes altres coses que em deixo pel camí.Esmentar que, al principi potser no és gaire atractiva visualment pel fet d’haver-hi moltes pestanyes que no són del nostre interès.
Per disposar d’una pàgina d’inici com aquesta és molt fàcil com també ho és navegar en ella. Si tens moltes complicacions i no tens surts pots consultar aquests tutorials on s’explica detalladament cada pas i sense pèrdua. Netvibes va ser fundat l’any 2005 per Tariq Krim, com una alternativa als tradicions portals, i actualment és utilitzat per millons de persones de més de 150 països. Netvibes té oficina a París, Londres i Sant Francisco.
Alguns dels avantatges que jo hi veig:
Els avantatges que ells veuen sobre aquesta pàgina d’inici són:
Cal tenir en compte també les opinions d’usuaris d’aquesta pàgina d’inici com també de no-usuaris. Per exemple en l’article Netvibes de 2006 es comenta aquesta pàgina d’inici a través d’usuaris, d’on se’n poden extreure opinions i idees; així hi ha comentaris molt ben estructurats. Per exemple un no-usuari de Netvibes comenta que és molt pràctic disposar en un únic lloc totes les fonts d’informació que tu desitgis, com també l’accés al correu electrònic. A la vegada, també, hi troba inconvenients. Feu-hi una ullada!O sinó, un altre article per llegir podria ser del blog Museus 2.0 on també s’inclou una opinió del Netvibes.
Us deixo la meva pàgina d’inici com exemple.
.
Hola a tothom!!!
Tinc un problema… i és que volia penjar l’article d’aquesta setmana però no hi ha manera que pugui penjar les imatges. Bé, espero resoldre-ho!!
Bon cap de setmana
RSS (Really Simple Syndication) és un senzill format de dades que és utilitzat per redifondre continguts a subscriptors d’un lloc web. El format permet distribuir els continguts sense necessitat d’un navegador, segons la definició de la wikipedia.
Així doncs, les RSS solen estar desenvolupats específicament per a llocs que publiquin continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies o blogs. Gràcies als agregadors o lectors de canals (programes o llocs que permeten llegir les fonts RSS) es poden obtenir resums de tots els blogs que es desitgi des de l’escriptori del teu agregador, o amb programes de correu electrònic,…
Els agregadors doncs que jo exposaré són el següents: Goggle Reader, Bloglines i Planetaki.
Goggle Reader: per tal de tenir un compte en aquest agregador necessites tenir adreça electrònica de gmail, així si en disposes és un gran avantatges. Pel contrari pot suposar un inconvenient, doncs t’has de fer un nou compte per disposar d’agregador.Pel que fa a les seves aplicacions són varies i fàcils d’utilitzar. Tens un principal avantatges i és que pots agrupar els blogs escollits en grups, d’aquesta manera és fàcil d’administrar. A l’hora de visualitzar els articles pots triar tres opcions: de més recent a més antic, al contrari o de manera automàtica. Té un apartat d’estadístiques, fet que agrada a la societat d’avui en dia. I finalment, com tots sabem, Goggle ens permet accedir a altres funcions de les quals disposa i ofereix a l’usuari.
Bloglines: per accedir a l’agregador no cal tenir un compte d’ells, sinó que pots utilitzar el teu personal. Des del meu punt de vista, un avantatge important. Les seves aplicacions també són àmplies però no tant entenedores com les de Goggle Reader. Els articles pots veure’ls de més nou a més antic o al reves. Quan visualitzes l’article et dóna tota la informació sencera i pots triar si veure els articles de l’última hora, o els dos últims dies,… Bloglines et permet fer la cerca per entrades, per canals, per cites i a la web mentre que Google Reader només et permet fer la cerca per paraula clau.
I per acabar Planetaki: aquest és el model d’agregador fàcil per gent que no vol res sofisticat. Així doncs, això pot ser un avantatges o arribar a ser un problema. Com Goggle Reader i Bloglines permetien fer cerques, aquest no. Tampoc ens permet agrupar en carpetes els diferents blogs escollits i per tant la informació es presenta una darrera l’altre sense cap tipus de classificació.
La meva opinió personal és que ja és bo i interessant disposar de coses fàcils i senzilles però penso que en el cas de Planetaki és excessiu. I entre els agregadors de Goggle Reader i Bloglines no hi ha gaire diferencia, així si tens un compte a gmail segurament decantaràs per aquest, però no és el meu cas. Dir que això va al gust de cada persona, per suposat.
L’article d’aquesta setmana fa referència a la classe que imparteix Mari Carmen Marcos a la Universitat del Nord de Carolina als estudiants d’Informació i Documentació, el setembre del 2007.
Primerament, fa una introducció sobre la universitat (Pompeu Fabra) on treballa com a coordinadora del màster de documentació, entre d’altres. D’aquesta manera comença ha exposar el seu tema “Text i imatges. Millor junts”. La metodologia que segueix és la següent:
Entrant en el tema, la visualització és un fet molt important per la recopilació d’informació. Així doncs, ens parla sobre les idees visuals del nostre entorn com per exemple: les senyals de tràfic, el contingut d’un llibre,… tot això ens aporta una informació a través de les imatges, que amb el text segurament ampliaríem els coneixements però amb el dibuix ens és suficient per entendre-ho. La visualització per tant ens permet entendre la informació. Un exemple clar són els gràfics en els quals observem els percentatges, l’evolució, comparacions,… i també els mapes, on no hi ha distinció d’idiomes. Per exemple el Flick i el Panoramio.
D’altra banda, hi ha la recuperació d’informació amb qualsevol buscador sense tenir en compte el resultat final. Encara que l’usuari busca un resultat final més acurat i sense informacions variades. Així doncs tenim: Vivisimo, iBoogie, Kartoo, Grokker entre d’altres. Això es pot portar a terme gràcies a un control de vocabulari. Una altre tipus de cerca seria a través de la web 2.0 en la qual visualitzem aquelles paraules emprades pels usuaris. Així doncs, com més gran és la mida de les paraules més utilitzades són. També hi ha la possibilitat de que algunes imatges ens en recuperen d’altres, així doncs veiem un objecte però a la vegada altres que hi tenen relació. Un exemple seria The Find. I finalment també parla de la recuperació de text a través de les imatges, amb Getty Images.
Amb els tags no són tot avantatges, sinó que també hi ha inconvenients ja que els usuaris podent donar significats diferents, per tant parlem de la sinonímia. Tot i així, ha esdevingut un èxit gràcies al fet que sigui espontani, fàcil i natural.
Per acabar, explica l’experiment que ha realitzat a través d’imatges per establir els tags. Així, cada persona dels diferents països té un punt de vista diferent respecte les fotografies.
El vídeo el podeu trobar a la pàgina de l’assignatura.
|
